Inici · Arxiu · Àlbums · Enllaços · Contacte

Reflexions sobre el sonar modern en el ball de bot

(Cultura popular), (Opinió)

mado-llucia, 19 Agost, 2010

En poc temps, i en situacions diverses, m'han plantejat qualcunes qüestions sobre la nostra música tradicional i la innovació. Principalment m'hi va fer pensar una conversa que vaig tenir amb el meu germà gran, entès en el món de les arts escèniques contemporànies.

 

Ell em plantejà com així tant la nostra música com el nostre ball no han conquerit altres indrets i s'han quedat aïllats en el seu món, a l'illa i en ambients reduïts i concrets... podríem dir que a mig camí d'alliberar-se. Més que res, però, el plantejament era sobre la música, ja que arriba a la gent amb més facilitat que el ball.

 

Per descriure un poc la situació actual de la nostra música tradicional, podríem dir que el panorama és molt divers. A l'hora de parlar de canvis, m'agrada distingir-ne dos tipus: canvis de sonoritat i canvis estructurals. Combinant en diferents graus aquests dos tipus de canvis podem més o manco definir qualsevol dels grups de ball de bot: des del més clàssic que no canvia cap instrument ni cap esquema del que hi havia als anys '60  fins al que en presenta més canvis en ambdós aspectes.

 

Podem dir, segurament, que els canvis de sonoritat (o almanco qualcuns d'ells) han estat fins ara molt millor acceptats que els d'estructura. Un exemple és que l'esquema instrumental d'excés de corda, amb més de dues guitarres, més de dos llaüts i més de dues bandúrries (el que a mi m'agrada anomenar “el festival de la corda”) ha quedat totalment endarrere i qualsevol ballador o amant de la nostra música veu amb molt més bon gust qualsevol grup que no se sobrecarrega amb vint veus dels tres mateixos instruments.

 

Un altre exemple clar és l'excel·lent acceptació del baix elèctric, -potser per necessitat real d'incloure'l- un instrument que ha passat a ésser bàsic per a la majoria dels grups.

 

També, per a mi, el tercer exemple més clar: l'adopció de la veu solista en substitució dels cors de tres o més persones; un tret que potser no han adoptat encara la majoria dels grups però pràcticament la meitat podríem dir que sí.

 

Tot i així, no tots els canvis de sonoritat han tengut èxit (almanco de moment); n'hi ha molts que encara es miren amb estranyesa entre els balladors: la inclusió de la bateria de rock o la guitarra elèctrica, en serien exemples clars. En tot cas, encara queden possibilitats infinites per experimentar en el camp de la sonoritat.

 

Els canvis d'estructura costen i han costat molt més. Al començament, pareix que el mínim canvi pel que fa a l'estructura de les peces pròpies es mirava amb mals ulls. Encara ara trobam gent molt reticent i crítica en aquest aspecte, si més no podem dir que qualcuns canvis ja són ben rebuts, en general.

 

Possiblement els més acceptats actualment són els canvis senzills d'esquemes: jotes que comencen amb la part cantada, boleros amb més -o menys- de tres parts (com eren antany), fandangos amb diferent nombre de turitos, fandangos que acaben amb la part cantada, boleros amb dues voltes (bé, d'aquest només en conec un però... a que tothom el balla encantat?)

 

Com veim, són coses relativament senzilles i que ara ja es veuen amb prou normalitat entre la majoria de balladors. Ara bé, de canvis estructurals els balladors sempre se n'han ressentit i se n'han queixat molt més que en els canvis de sonoritat. Uns exemples clars en aquest aspecte d'innovacions que generalment es rebutgen -ara per ara- entre els balladors serien: els boleros de turitos llargs (font de moltíssimes crítiques a Al Mayurqa) o les mateixes de tornades llargues (com les de Música Nostra en directe, per la qual cosa també reben crítiques).

 

Com ja he dit quan parlava de canvis de sonoritat: d'estructura també hi han possibilitats infinites per experimentar. Hi ha qualcuns experiments que s'han provat tan poc que no em puc atrevir a dir quina és la seua acceptació entre balladors. Per posar exemples: pauses en les cançons o canvis de velocitat... i ja no parlem dels mesclats de ritmes, com poden ésser la peça mesclat de Xaloc Música, mescla de jota i bolero (que no record haver vist tocar en directe), el fandango/jota d'Abeniara, o dues cançons d'en Tomeu Penya que mesclen country amb jota (m'encantaria saber com hi reaccionarien els balladors). La llista s'acaba aquí, senyal que per aquest camí no s'hi ha caminat gaire.

 

Tota aquesta anàlisi m'agrada fer-la per demostrar que, en realitat, les innovacions que ha patit la música del nostra ball són més bé poques, i a més sempre criticades -curiosament-.

 

No m'agrada pensar que els grups es veuen influïts pels balladors a l'hora d'innovar, però sospit que realment és així. Hi ha sectors que promouen entre els seus cercles la crítica i fins i tot el boicot a grups que innoven. Herbes Dolces o Quart Creixent són sovint classificats com a grups estranys amb els quals no fa bon ballar. També hi hagué en el seu moment gent que classificà de grup estrany Al Mayurqa, o qui sap si altres grups que no he conegut de prop i han acabat en l'oblit.

 

Sincerament, aquestes crítiques i boicots em semblen una llàstima d'actitud; tant de bo poguéssem ésser tolerants amb gent que intenta fer qualque cosa diferent i original amb la nostra música, ens agradi més o manco allò que en surti, és una cosa que hauria de ser respectada. En el seu moment, també es criticà durament a Tomeu Penya -com ell mateix conta sovint- per voler incloure un baix elèctric (entre altres coses) a l'hora de cantar jotes. Possiblement la seua convicció, i la de Música Nostra, varen fer que avui cap grup s'hagi d'empegueir de tenir un baix elèctric entre els seus instruments. Potser d'aquí deu anys beneirem Quart Creixent i Herbes Dolces per no haver rebutjat la guitarra elèctrica tot i les crítiques i els boicots.

 

Però si amb cada incorporació instrumental, amb cada petit canvi  hem d'esperar que tots els grups facin el mateix per a respectar-ho... l'evolució de la nostra música la duu ben clara.

 

En el camp de la qualitat passa una cosa semblant. Hi ha gent que critica els grups i -el més trist- els boicoteja segons el seu llindar de qualitat. Per mor d'això és tan habitual veure gent que no veus enlloc pus quan sona Música Nostra o Xaloc Música. La veritat és que qualsevol opinió sobre un músic és respectable; és cert que aquests dos grups són d'una qualitat envejable, i és cert també que hi ha grups de qualitat pèssima, però per ventura la gent hauria de reflexionar mínimament sobre el tema, perquè amb actituds tan elitistes (i al meu parer realment injustes) l'únic que farem serà condemnar un ball que és i ha seguir essent popular.

 

Com hem descrit, les innovacions fins ara han costat molt i encara tenen moltes reticències. Veurem què ens espera en el futur, què volem per al nostre ball de bot?

 

Article de Madò Llúcia amb aportacions d'en Víctor.

del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Comentaris

 

Re: Reflexions sobre el sonar modern en el ball de bot

Tolo g. | 20/08/2010, 14:48

un article dens però interessant. pentura sí que és ver que les reticències de balladors i folkloristes massa tradicionalistes returen el progrés del ball de bot, però jo crec que el problema es que els ritmes de ball de bot són lents i raro, la gent ja no va de valsets i jotes ni molt manco de boleros.

 

Re: Reflexions sobre el sonar modern en el ball de bot

Garbaió | 22/08/2010, 13:30

Quanta raó tens Madò Llúcia, hi ha balladors que només volen ballar de paneret i no surten del seu vestit de pageset! I amb la música igual, si no són Xaloc o Música nostra els altres no poden innovar ni fer res. Caliu a mi m'encanta i encara així hi ha gent que, no es que els critiqui, sinó que no accepten que hi hagi més grups bons... Fora les mostres, amunt ses ballades!!

 

Re: Reflexions sobre el sonar modern en el ball de bot

Rosa | 24/08/2010, 07:02

Un escrit interessant. He de dir que ara ja hi ha poca estranyesa pel fet que un grup dugui segons quins instruments, perque realment als balladors només ens importa que la peça que sona tengui el ritme pertinent. Que una jota faci una aturada o un canvi de ritme, que els boleros no tenguin els turitos definits, que les mateixes vagin sense mesura....fan que aquestes peces no puguin esser ballades de manera "normal" i ens hagim d'inventar una coreografia per fer-la quadrar. Els grups han de pensar qeu si fan música de ball ha de tenir una mètrica determinada, sino fan cançons per escoltar.Un bolero ha de tenir una volta per acabar el turito sino no és un bolero, és una altra cosa a ritme de bolero.Només vull remarcar que els grups que tenen balladors que fan de músics i que escriuen cançons ( p.e. Xaloc i Es Revetlers) són els que tenen les peces de ball més "ballables", que no hem de fer invents per poder-les ballar. D'altres grups fan turitos interminables, jotes llarguissimes i te rebentes . Perquè Sa Jota Maleïta té aquesta estructura ,perquè si fos més llarga seria difícil ballar-la, i el mateix passa amb L'Escandelari que si tengués sis turitos qui el ballaria. Per jo el "problema" no és tant quin tipus d'instruments toquen sino com toqueni que toquen. La música de ball necessita una estructura marcada i un intrument (castanyetes, bateria, baix, manbelletes...) que marqui el ritme i tota la resta fa es plat més bo. T'agradarà més o no, farà més bon escoltar,...En el teu article només m'hi ha mancat una cosa, hi ha balladors a qui no agrada ballar amb xeremies. Crec que és per falta de costum. Per jo crec que com que la persona és un animal de constums el que no ens agrada són les variacions perque sí. Quan ja les tenim avesades pareix que hi són de sempre. El Bolero de ses dues voltes que tu anomenes quan va sortir (fa més de vint anys) sa gent va "remugar" i ara tothom el balla encantat. No ho he investigat però supòs que amb el Parado degué passar el mateix. Per acabar , que això pareix un testament,si els grups fan música de ball s'ha de poder ballar, sino que en diguin cançons. Uf, aquesta és la meva opinió molt particular.

 

comentari

xiscoguari | 24/08/2010, 14:33

jo sóc un dels que he criticat a herbes dolces, caliu i quart creixent, però no els hi he fet boicot, de fet si he topat amb alguna ballada seva hi he anat, tot i no passar gaire gust.
Una cosa és clara, si sa música s'ha de ballar, els balladors hi tendrem alguna cosa a dir, perquè és que a La Real, sa plaça se buidà en començar herbes?
I en quant a ses mateixes de música nostra torn a dir lo mateix, i crec que tots els balladors de mateixes ho diuem, que provin de ballar-la un dia. Els que no ballen mateixes no ho entenen que has d'anar el doble de ràpid que a ses jotes, com diu na Rosa, qui ballaria s'escandelaries de 6 turitos, ningu! i una jota de 6 turitos? menos gent encara!
Aquests grups tan moderns per el meu gust, són per escoltar mentres sopes, fent ambient, (caliu ja ho va fer a Alaró, per què jo hi vaig anar) però no per sonar a una ballada oberta, per què hi vas amb ganes de ballar i te'n tornes encès com un misto.
El problema no és incorporar instruments, ni llevar o posar veus, el problema és no connectar amb la gran majoria de balladors, que en definitiva som els que els escoltam.
Esper que els membres d'aquests grups, no s'ho prenguin com un atac, sincerament no ho és, només és una crítica.

 

sonar modern

joana m. maiol | 25/08/2010, 11:28

Es cert que durant molt temps l'estil popular-tradicional ha marcat les nostres places. En moltes ocasions és més important que un bolero tengui ses voltes allà on toca o que un fandango mallorquí es toqui amb el tempo adequat,a que una bona veu o un bon sonador de guitarra ens facin un gran concert o una gran ballada.
Es ballador enmig de sa plaça no vol estar pendent d'una síncopa, d'un silenci, o d'un canvi de to, sols que tot estigui a lloc i sigui conegut, com es el cas de les nostres cançons populars.
Sí amics, teniu raó, això no s'ha de perdre, però pensau que fa anys enrera el que va treure aquestes cançons i va ensenyar aquests balls, per tots va ser innovador, quelcom nou que s'ha convertit avui en la nostra cultura popular.
Sa música evolucinada no és dolenta, tot el contrari, ajuda a que músics i balladors s'integrin molt més dins d'aquesta gran família, per gusts colors, és important perfeccionar una veu, una guitarra, una bandúrria amb noves incorporacions musicals, això si, sempre seguint s'estructura de cadasqun dels nostres balls.
Dintre de 50 anys o més, els qui escoltin i ballin temes de caliu, herbes dolces, xaloc, quart creixent, etc.... tants grups que fan una música més moderna pensaran el mateix, per ells aquests grups seran totalment populars i els seus temes seran ballats amb tota naturalitat.
Amics, no talleu ses ales a la innovació, a la bona veu i a la bona música, això ajudará a que el dia de demà la nostra cultura popular no es mori, estarà integrada dins un món de canvis, canvis que nosaltes no podem aturar.
De la mateixa forma, convidaria als grups a que pensessin més amb el ballador, presenteu els vostres projectes moderns sense oblidar les estructures originals i el tempos originals, així la gent podrà ballar sense escaldarse ses cuixes o acabar sa ballada amb el fetge per la boca.
Penseu que un grup de ball de bot no es ningú sense el seu ballador.
La distància de l'escenari a la plaça es mínima, jo diria que inexistent, conecteu amb ells, fusioneu sensacions i tot rodarà. Respecteu les peces tradicionals i evolucioneu les pròpies, la fusió serà més entesa.
I a voltros balladors de plaça, vos diria el mateix. Després de 15 anys cantant per ses places m'heu ensenyat que no hi ha res mes gratificant que sonar i veure que balleu amb una rialla a la boca, cansats però satisfets, deixeu-vos seduïr per noves melodies i noves lletres, noves veus, nous punts de ball i noves opcions.
Vos convit a que fusioneu el passat amb el futur; resultat positiu, més balls, més músiques, més ballades populars per tothom.

 

Re: Reflexions sobre el sonar modern en el ball de bot

Víctor | 25/08/2010, 12:21

a xiscoguari: només una cosa a dir sobre el teu missatge (la resta en pareix bé, maldament no compartesqui segons què): a la Real no crec que la plaça se buidàs per mor d'Herbes Dolces, més bé se m'acudeixen altres motius, com per exemple que tocaren devers la una de la dematinada i que els balladors feia tres hores i mitja que ballàvem... a jo Herbes Dolces m'agraden i tampoc vaig ballar gens perquè estava fet pols... Enguany a Carumbau tothom ballà, l'any passat els va tocar el mateix horari que Herbes Dolces i tampoc hi quedava ni cristo.

 

uep

xiscoguari | 25/08/2010, 12:34

victor, no t'ho puc rebatre per què jo l'any passat no hi era.

 

Re: Reflexions sobre el sonar modern en el ball de bot

Madò Llúcia | 25/08/2010, 16:37

Joana M. Maiol, moltes gràcies pel comentari, saps de sobra que tens un passatge VIP per estar amb nosaltres! Una besada ben forta.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Subscripció: RSS 0.90 · RSS 1.0 · RSS 2.0 · Atom · Comentaris recents
Powered by LifeType - Design by BalearWeb