Inici · Arxiu · Àlbums · Enllaços · Contacte

Punt i seguit, una anàlisi del disc

(Cultura popular)

mado-llucia, 28 Juliol, 2010

Aquest enregistrament no pot quedar a l'estant sense haver estat escoltat amb calma. Controlant que els peus que no me fugin, vos recoman analitzar-ho fil per randa: escoltant totes les veus, les floritures, els arranjaments, els seus matisos... en resum, tot això que ballant no te pots fitxar amb precisió.

Molts sabreu que jo som una simple aficionada a la música i sé ben cert que no tenc paraules tècniques ni exactes per tot el que voldré expressar. Som molt crítica, és cert, però els aspectes positius també els sé dir, i aquest disc en té moltes de coses bones. Després de 10 anys ja tocava, no nins?

En primer lloc hi trobam un fandango

de Sa somereta que sembla fos un de creació pròpia. El “punt llis” un aire flamenc que et fa ballar sí o sí, la lletra és la tradicional de sempre. És de les peces que m'és m'agrada. És curiós sentir com pot canviar tant amb uns arranjaments professionals, que no vull dir que els antics no ho fossin!

La Jota de fires és una de les peces pròpies. De ritme alegre, amb una lletra que no podria descriure millor com és una fira, i tot el conjunt fa una jota original.

Del fandango de la mar destacaria la introducció que dona pas a una melodia dolça i elegant passant per una lletra melancòlica.

La jota de s'oliva, malgrat la sonoritat hagi millorat gràcies als arranjaments, manté bastant la forma de sempre.

En canvi, el Bolero airós varia bastant, i només amb unes petites floritures. És una versió fantàstica que fa ballar fins i tot al que no en sap.

El fandango de L'amo de Son Carabassa torna a ser molt flamenc, no obstant, el punt llis no s'assembla al primer fandango del disc. Si abans, els fandangos menorquins més coneguts pareixien els mateixos, Caliu ha aconseguit que poguem ballar-ne dos de diferents. No obstant, cal dir que tant un com a l'altre, durant la lletra no fan gaire canvis respecte a la versió antiga.

Els anys que passen, els anys ens fan madurar, viure experiències i aprendre d'elles. Si la lletra és preciosa, no ho és menys el ritme i la original melodia que l'acompanya.

I d'un altre bolero tradicional n'han fet una versió magnífica. Un Toni Moreno de tota sa vida, passa a ser un Toni Moreno molt elegant, tranquil, tendre d'aquests que tanques els ulls i et fan imaginar. També la cantant pot aprofitar per recrear-se i donar a veure tot el que sap fer. I quan menys t'ho esperes un canvi amb un ritme viu, acompanyat per una percussió marcada que fa que acabis el ball amb un somriure.

La jota marinera és una de les peces mallorquines on “s'avaluava” les cantants. Saber-la cantar es veu que no és fàcil. La versió de Caliu manté l'estructura, destaca amb la percussió l'estrofa més coneguda, quan anomena els vuit vents.

Què he d'anar a dir d'una lletra de la meva estimada Joana Maria Maiol. El Fandango de la Lluna i la roada em té encisada des de les primeres maquetes del grup. De la melodia musical vull destacar la aturada que fa durant l'estrofa on es deixa sentir la (o el) guitarra del grup.

I ara ve la peça que no m'esperava en aquest disc. (Duc cinc minuts pensant com definir-la) Amb un ritme àgil i amb aturades en sec al començament, floritures, una veu de violí diferenciada de la flauta, una part que ens duu aires celtes, i un acabament més que aviadet i també en sec, fa d'un BALL de L'ÓS complet i quasi perfecte.

Els Tarongers de Sóller, una jota viva, alegre, amb una lletra que és més que un poema que no deixa sols els instruments més que per acabar, pràcticament.

Vos he parlat mai del meu bolero preferit per excel·lència? Idò és a aquest disc. La versió que fa Caliu del Parado de Selva és més que encisador. El puc ballar o escoltar que em fa anar a un altre món. Malgrat hagi de dir que m'agrada més les versions de les maquetes. La introducció que han gravat ara remarca aquesta sensació que explic de viatjar a un altre món i al final, quan la cantant es deixa dur per la força que té aquest bolero, ja és... massa.

El bonus track! Un bolero de Ciutat ben tocat amb xeremies i flabiol. Només els havia sentit una vegada bufant en aquests bergants. M'hi he sentit identificada, sí, som paneta, i què? De Santa Catalina i Son Espanyolet, de Can Pipeta per ser més exactes.

També vull destacar la maquetació. La mare dels germans Tugores va fer aquest brodat mallorquí, ells ho triaren com a portada. Com bé diu el títol, això ha estat un punt, un punt i seguit. Trob que ha quedat tradicional i molt original, ja que crec que no n'hi ha cap de disc de folk amb un brodat.

Tot això que he escrit (i encara trop que no ho he dit tot per manca de vocabulari), amb un parell de moments d'inspiració, és el mínim que he pogut fer per aquest apreciat regal que m'han fet els joves de Caliu. Molta força i endavant!


del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Comentaris

 

Re: Punt i seguit, una anàlisi del disc

Senyoret | 30/07/2010, 18:31

Uau, m'has fet gola de comprar el disc, on el puc trobar?

 

Re: Punt i seguit, una anàlisi del disc

Madò Llúcia | 31/07/2010, 12:46

sé que és a Xocolat però el grup també en té. El recoman 100%

 

Sí sí sí

Víctor | 03/08/2010, 09:51

Realment boníssim Madò, ja t'ho havia dit que era genial! Fa estona que no els veig actuar però en tenc moltes ganes d'ençà que tenc el disc.

 

Sonam aviat

Albert | 11/08/2010, 19:10

Hola a tots

gràcies per tots els bons comentaris que feis del disc!

Sonam aviat: aquest Diumenge dia 15 d'Agost a Ses Alqueries Blanques de Santanyí (22h).
Dimarts 24 a Valldemossa 20,30h.

Visca l'art i el folklore!

Albert ( Caliu).

 

Re: Punt i seguit, una anàlisi del disc

Victor | 13/08/2010, 16:20

Hehe, ho sé, ho sé, ja tenc s'excursió planificada a s'Alqueria Blanca!

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Subscripció: RSS 0.90 · RSS 1.0 · RSS 2.0 · Atom · Comentaris recents
Powered by LifeType - Design by BalearWeb