Inici · Arxiu · Àlbums · Enllaços · Contacte

Entrevistam a Pere Barceló d'Abeniara!

(Entrevistes)

mado-llucia, 09 Desembre, 2009

Avui vos vull presentar a Pere Barceló. Un jove felanitxer polifacètic. Poques coses són les que no sap fer, entre elles, el fet de no saber estar aturat. Balla, sona tot el que vol, composa i també el podem trobar perdut per qualque laboratori. Aquest “musico-biòleg” ens parlarà de les novetats que ens duu l'esperat disc d'Abeniara. 

Amb tots vosaltres, en Pere.


 

  1. Com t'introduïres en el món del ball i de la nostra música ?

La meva història dins aquest món comença segons ma mare, quan l’any 1983, encara dins la seva panxa, em va dur a una mostra folklòrica al Parc Municipal de Felanitx. Segons m’ha contat, pegava alguna cossa més o manco a ritme amb la música. Després d’haver nascut em va tornar dur a mostres i a ballades reaccionant igual que ho havia fet dins el seu ventre. Per suposat que ja em va fer els vestits de pageset pertinents, dels quals encara conservam alguna fotografia.

Ja als 4 anys em va dur per primer cop a “ball de bot” amb na Juanita Puigròs a Felanitx fins que vaig passar a l’escola de Sant Alfons, per continuar anant a ballar amb n’Apol·lònia “Parra” fins als 17 anys. Degut a circumstàncies de la vida, que no vénen al cas, vaig estar un any sense anar ni a ballar, ni a ballades, i vaig voler apartar-me d’aquest món, fins que un dia ens vam reunir un bon grapat de joves de Felanitx i voltants, i acabàrem amb la fundació d’Abeniara. A partir d’aquest moment, em vaig trobar amb l’oportunitat d’aprendre a sonar primer l’acordió que era del conco en Jaume “Soleret” de Son Negre. Després vaig començar amb una flauta dolça, i una altra, i una altra, continuant amb la bandúrria, el flabiol i tamborino, i la xeremia.

 

  1. Tu que ets compositor de moltes de les peces que sonau, és inevitable demanar-te, que en penses de la innovació dins la música tradicional?

No sé si compositor és un adjectiu que em ve un poc gros. Paral·lelament amb el ball des dels 6 anys vaig començar a estudiar música fins que vaig començar els meus estudis universitaris. Una de les coses que m’agradaven més ja als darrers anys de tocar el piano, era improvisar. Quan vaig començar amb Abeniara, ens vam posar a sonar cançons populars i d’altres grups, a més de jotes i mateixes més pageses. Fins que va arribar el dia en que la monotonia d’aquells temes em va dur a provar d’escriure la primera cançó. Em va sortir un mig dia d’estiu, en poc més de mitja hora. No vaig poder aguantar molt de temps i el mateix horabaixa la vaig dur a mostrar a la primera professora de piano, que en sabia molt de ball i em va dir que li agradava. Així va sortir el “Fandango de’n Xurrigo”, com a primer tema d’autor d’Abeniara.

Contestant directament a la pregunta, la pintura, la poesia, l’arquitectura i l’art en general evolucionen. Totes aquestes manifestacions sorgeixen a partir de petits canvis però sempre damunt els ciments dels anteriors. Per això, la meva opinió és i ha estat sempre d’anar evolucionant, però sempre amb el respecte que es mereixen els patrons de la nostra música. El fet de poder comptar actualment amb dues violinistes i un sonador de llaüt a més de la melodia que pugui sonar jo amb les flautes o la bandúrria, fa que s’obri la possibilitat de poder utilitzar més d’una, dues i fins i tot tres veus melòdiques sobre l’harmonia. Per això, i per la riquesa musical que es pot aconseguir, crec que noves melodies amb nous arranjaments, fan que la música popular no quedi obsoleta i pugui evolucionar al ritme que altres grups de folk proposen.


  1. Sabem que ets una persona ocupada, quins projectes duus actualment en marxa?

La veritat és que no sé estar aturat. He de reconèixer que aquests dos anys que hem estat involucrats en la gravació i edició del nostre primer disc, m’he passat moltes hores a l’estudi. A més, quan vàrem entrar a gravar hi havia moltes melodies que no estaven acabades o escrites i les vam anar fent així com anàvem gravant, motiu que va suposar hores davant el teclat MIDI amb l’ordinador repassant normes harmòniques per tal de no cometre cap pecat musicalment parlant. Ara que hem acabat amb aquest projecte, només dos dies després d’haver entregat el màster, ja em torna a pegar la gola de continuar amb algun tema que ja tenia començat i seguir composant nous temes. L’únic inconvenient és que després d’una tasca com aquesta, el cap necessita descansar una mica, de manera que, per ara, em conformaré a procurar que la presentació del disc sigui un acte que surti com es mereix aquest grup de joves engrescats en una tasca com aquesta. I com no, em dedicaré a anar a totes quantes ballades ens convidin per sonar i mostrar-vos aquesta feina que hem realitzat.


  1. Que t'estimes més, ballar, sonar el flabiol, sonar les flautes, sonar la bandúrria...? Tenc entès que no hi ha cap instrument que se't resistesqui!

Ballar m’agrada, i molt!!! I les balladores més encara que el ballar!!! Encara no fa un any que em varen intervenir quirúrgicament i de moment encara no puc ballar massa, però ja en tenc moltes ganes.

Quant als instruments, el que més còmode em trob és amb les flautes. Escoltant música folk d’altres grups de Mallorca, és un instrument que sonat per persones com en Pep Toni Rubio i en Jaume “Estepoll”, parla per si sol. Reconec que aquest darrer, és un referent musical i que el seu estil ficant reguinyols impossibles sobre notes curtes, fa que la melodia s’enriqueixi d’una manera espectacular, i a mi em duu a voler arribar a sonar tan bé com ells.


  1. Amb Abeniara heu fet diversos intercanvis, que se n'extreu d'aquestes experiències?

Sobretot se n’extreuen un caramull d’amics i un coneixement d’altres cultures i estils. Amb Abeniara hem estat dos cops a Sant Feliu de Llobregat on vàrem conèixer una gent meravellosa amb qui encara ara continuam parlant per telèfon, o quedant cada pic que he anat a Barcelona. També vàrem anar a Sant Carles de la Ràpita i a Arrigorriaga (País Basc). Amb aquests darrers, un altre intercanvi que vaig realitzar com a músic amb la Revetlla d’Algebelí de Muro a Bilbao, vaig poder aconseguir que un dels membres del grup d’Arrigorriaga que també és el “dantzari” del seu poble, ens vingués a fer un parell de balls de benvinguda per a la gent de Muro.

A part de tots aquests, he pogut gaudir com a músic de participar amb l’Escola de ball de Bunyola a festivals com el de Jaca (Festival internacional dels Pirineus), Jumilla (Múrcia), Fregenal de la Sierra (Extremadura) i l’Alcudia i Carlet (València), on he pogut compartir més de prop experiències amb grups de Canadà, Rússia, etc.


  1. A la Fira del Pebre Bord organitzau tant la trobada de balls folklòrics com la ballada amb dos cadafals coneguda per tots els balladors. Com és la feina de dur a terme una activitat d'aquesta magnitud?

La feina hi és, però la sort és que tots els membres del grup ens hi implicam tant com podem. Amb això, repartim les tasques de manera que tots tenim una responsabilitat. Així, amb la participació de tots els membres en l’organització i després amb realització de totes les tasques, fa que de moment (i que per molts d’anys) venguin molts de balladors d’arreu de l’illa a ballar. Enguany ha estat el primer any que hem convidat dos grups de fora de Mallorca, i ha estat una experiència de molta feina, però a la vegada molt atractiva per al públic i per a nosaltres mateixos.


  1. Sou un grup de gent bona i jove, vos queden molts d'anys per endavant de crear noves peces i fer ballar a places senceres. Després d'haver passat la prova més difícil, com és la gravació d'un disc, quins plans de futur teniu?

La primera cita que tenim ara és realitzar la presentació d’aquest disc dia 27 de desembre a l’auditori de Felanitx. Com a segona fita serà dia 29 i 30 de gener que tornarem després de dos anys a les festes de Sant Antoni a Gràcia (Barcelona). A partir d’aquí, procurarem seguir com fins ara, fent música i ball, i procurant omplir places de balladors i balladores, que realment són els que fan que ens sentim valorats i que gaudim fent el que ens agrada.


  1. Bé, ara ja m'has d'explicar tot el que ens puguis contar del vostre fillet de 23 cançons ja que sé de bona mà que heu tengut qualque complicació i per això ha estat tant de temps en arribar a les nostres mans. Conta, conta!

Amb la síndrome post-part després de tenir aquest fillet no puc contar més que coses bones. Hem procurat fer un disc de cançons per ballar, però a la vegada per escoltar. Tots els balls es poden ballar menys una cançó de bressol. Hi ha una mescla de jotes, boleros, fandangos, mateixes i una polka, que ens apropen al que entenem nosaltres com a música folk innovadora. Hi ha varies cançons que domés són instrumentals, i la majoria amb lletres que parlen de foguerons, de matances, de records cap a gent estimada, d’històries de la mar o d’històries del sol i la lluna.

Hem pogut comptar amb la participació de músics com en Toni Xuclà, guitarrista català de grups com Menaix a Trua entre d’altres, d'en Jaume Roig a algunes percussions i a la presentació ens donarà un cop de mà en Manel Martorell. Això tal vegada fa que haguem aconseguit donar un to de modernitat a la nostra música.

Només us puc dir que procurarem que la presentació d'aquest disc sigui un acte inoblidable per a nosaltres i que ens farà molta d'il·lusió compartir amb tots els assistents. Per descomptat, esperam que si us fa ganes adquirir el nostre disc, podeu sentir totes les ganes que hem posat en la seva gravació, i que us ompli tant com a nosaltres.

 

Moltes gràcies per tot Pere, estam molt contents d'haver-te dedicat un espai. Ens veim dia 27 de desembre a l'auditori de Felanitx. Molta de sort!

del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Subscripció: RSS 0.90 · RSS 1.0 · RSS 2.0 · Atom · Comentaris recents
Powered by LifeType - Design by BalearWeb