Inici · Arxiu · Àlbums · Enllaços · Contacte

Entonant un rap d'arrel

(Cultura popular)

mado-llucia, 16 Novembre, 2009

Panets, llonguets! Ens diuen els de poble. Però es que dins Ciutat hi som els Cataliners!

La lletra d'aquesta cançó m'ha recordat temps de quan era nina passejant amb el meu padrí Ramon per de vora des mercat de Santa Catalina. Gran barriada de ciutat, de pescadors de gerret i de peix que no té espina! 

Deixant anar els peixos l'autor d'aquesta cançó ens vol fer veure que el rap corre per tots els països, però a Mallorca no ha estat una cosa que hagi arrelat. Trobàvem fins ara qualque grup o cantant d'aquí però que no transmetia gens d'identitat i ni tan sols emprava la nostra llengua. Que parlem de rap al blog de Madò Llúcia no és una cosa gaire normal, ja ho sabeu, però volem dedicar un article a aquesta cançó d'arrel catalinera que per ventura comença a marcar l'inici del rap en la nostra llengua a Mallorca.

 Aquí teniu l'enllaç, no dubteu en clickar! El rap de nosterra!

del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Comentaris

 

Nosterra

Miquel | 17/11/2009, 15:12

Nosterra
Vittor

És un virus que aviat s'aferra, s'estén per tot Mallorca i ningú no en xerra...
Mos perdem completament: on és sa gent que defensa sa terra? On són es pares
que et cantaven serra mamerra?
Cada pic veig es padrí amb manco xerrera.
Quanta estona fa que no hi ha sopes dins sa greixonera? Es temps no espera i se
barata amb sa plorera; on és es nisperer i on és sa llimonera? Es corral torna
desert: ja ningú hi juga. Ni tan sons queda sa tortuga amb sa seva lletuga.
Just queda pell plena d'arrues... Ja està tot venut perquè hi entrin ses
grues.
I així és, perquè ben poc n'hem après i quants de pics se repeteix sa
mateixa història? Si ho venem tot ja no mos queda res; qui no recorda aquelles
parets de marès? Tot s'esvaeix com un miratge. On és sa padrina, que tant
m'estima? O aquells majors fent unes quines... On se n'ha anat tota sa gent de
Santa Catalina?
Ja ningú em diu que duc peganyes i no m'arriba s'escalfor
dedins sa cuina de sa foganya, ni de sa planxa, ni de cap sopa...
S'escalfapanxes ja no vetla sa roba xopa. Aquell veinat entabenat ja no conta
coverbos ni se passeja en camieta; no hi ha joans, ni margalides ni
espardenyetes. No hi ha dolços horabaixes de nocilla dins ses magranetes, o
aquells sopars en palangana...
On és es blanc de sa paret? On és es verd de
sa persiana? Totes ses noves agafau-les i veneu-les: tampoc sé veure una casa
sense teules. Noves tendències però sempre puja es cost; no entendré mai ses
cuines que no tenen rebost. On és sa pica de sa galania? Ja ningú escapça
aquella planta enfilada a sa gelosia.
On és es llaüt? Ja l'hem perdut? Sa
gent ha crescut i on són es mites, què n'hem fet? Ningú no parla ja de Raixa,
ja no queden margers, no, ni mestres d'aixa. Cap horabaixa a sa plaça es mes
d'agost, ja no hi encalça es meu cosí petit sempre es mateix llagost. On? Que
cap llegenda ja no sona; què és Bendinat i què és el Salt de la Bella
Dona?
Sa repadrina amb sa capsa de regalim; cada pic s'amaguen més es fonoll
i es caragolins. On són es pins i on són ses alzines? On juguen ara es nins i
nines?
On és es quarto i sa coca ensucrada? A on s'amaga sa llet formatjada?
On és es peix, on? On és sa llotja? On són ses busques i sa corda d'aquest
rellotge?

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Subscripció: RSS 0.90 · RSS 1.0 · RSS 2.0 · Atom · Comentaris recents
Powered by LifeType - Design by BalearWeb