Inici · Arxiu · Àlbums · Enllaços · Contacte

Al-Mayurqa Clàssic omple el Principal

(Concerts)

mado-llucia, 04 Octubre, 2009

Ja s'ensumava l'horabaixa quan a les cinc i mitja justes, que acabaven d'obrir la taquilla del Teatre Principal de Palma, hi havia més de cinquanta persones fent coa. El vespre, molts de coneguts: balladors, músics i fins i tot qualque polític, i a damunt l'escenari, Ars Musicae, Miquel Brunet, na Lina -germana d'en Toni- i les cares d'Al-Mayurqa.

Abans de l'espectacle, pujà a l'escenari na Maria, la vídua d'en Toni, que va presentar l'espectacle molt bé, amb un discurs en què deixava clar que, si Al-Mayurqa Clàssic havia estat possible i havia arribat a interpretar-se, era perquè tota aquesta gent que ahir va pujar a l'escenari s'hi havia entregat, convençuts que era el millor homenatge per a ell: representar l'obra a la qual tant de temps havia dedicat i que mai va poder veure interpretada. Ella mateixa va recordar la passió i motivació que aquesta li havia despertat an Toni quan la composava.I començà l'obra. Una obra que feia gust d'escoltar i, tal i com m'havien avançat els que ja l'havien sentida al conservatori, una combinació dels músics d'Al-Mayurqa amb un exèrcit orquestral, fonamentalment de corda fregada, que feia posar la pell de gallina de bon començament. Quasi totes les peces ja les coneixíem de discos anteriors d'Al-Mayurqa i, coneguent-les, encara era més palpable el toc especial d'aquest Al-Mayurqa Clàssic.

L'espectacle conclogué amb la interpretació de la cançó No ens fareu callar amb en Biel Majoral i la coral de la Real, possiblement la cançó més especial del disc Temps de Revolta, amb una lletra que reflectia perfectament la lluita d'en Toni per canviar les coses, per no callar mai. Com va dir Miquel Brunet, aquest és el missatge que ell ens volia deixar: que no hem de callar, perquè en aquest país hi ha coses que no ens agraden. Tothom hi troba qualque cosa que no li agrada i, si callam, sempre serà igual. Va també dedicar unes paraules d'agraïment per a na Maria, perquè sense ella Al-Mayurqa Clàssic no hauria vist la llum, i va demanar un aplaudiment per a ella. No sabem com s'ho va prendre, però era per ventura una situació difícil, d'aquestes que et fan un nus a la gargamella.

Mamballetes durant i després de No ens fareu callar, un públic entregat que va aconseguir que els músics s'asseguessin i interpretassin novament aquesta cançó.

El CD/DVD encara no l'he pogut escoltar; segons explicaren conté la interpretació que varen fer-ne al conservatori a més d'intervencions de personatges rellevants de la cultura popular relacionades amb l'obra o amb en Toni Roig. Segur que Madò Llúcia ens en farà un bon anàlisi quan l'hagi escoltat dotzenes de vegades.

del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Comentaris

 

Concert

Andoni | 04/10/2009, 21:16

Idò sí, va esser mel, molt emotiu en qualque moment :) No n'entenc gaire de música clàssica però sonava bé!

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Subscripció: RSS 0.90 · RSS 1.0 · RSS 2.0 · Atom · Comentaris recents
Powered by LifeType - Design by BalearWeb