Inici · Arxiu · Àlbums · Enllaços · Contacte

Pilar Reiona ens parla del nou disc de Xaloc Música

(Entrevistes)

mado-llucia, 19 Maig, 2009

Pilar Reiona neix a Palma l'any 1958. De ben petita ja cantava, aprenia a tocar la guitarra i s'iniciava en la composició musical. Va aprofundir en els seus estudis de guitarra a Madrid. Durant una temporada va estudiar piano i llenguatge musical, cant i clarinet a l'escola Irineu Segarra.
En públic, toca per primera vegada amb el grup Xaloc l'any 1990, i l'any 1992 és dels membres fundadors de Xaloc Música, un grup que segueix ben viu, del qual és la veu solista i l'autora de bona part de músiques i lletres de les cançons.
Amb el grup, contribueix a la vigència i la qualitat de la festa mallorquina i a la seva evolució. Ho veim ben reflectit en els set discos que han publicat amb "Iris" que es presenta enguany.
Més enllà de la seva carrera artística Pilar Reiona, és llicenciada en filologia catalana i ha escrit nombrosos articles sobre temes culturals i uns quants llibres relacionats amb la música popular.
Parlam amb ella sobre la seva carrera artística i aquest nou disc de Xaloc Música.

Pilar, com t'iniciares en la música?

Vaig estudiar guitarra a Madrid. Quan tenia 8 anys els Reis em varen dur una guitarra, i des de llavors l’he tocada. Als 10 anys vaig fer les meves primeres cançons. De ben petita ja cantava a ca nostra i a la coral del col·legi. Una temporada vaig fer piano i també vaig estudiar llenguatge musical i clarinet a l’Escola Irineu Segarra. També he assistit a classes de cant.

Vaig cantar per primera vegada en públic i amb el grup Xaloc l’any 1990 i va ser un poc de casualitat, és a dir, no tenia una idea determinada de voler cantar per als altres. Ara estic contenta d’haver-ho fet, de poder-me expressar amb música i de contribuir a la continuïtat i vitalitat de les ballades.

Fa molt que començares a ballar? Qui te'n va ensenyar?

Crec que vaig començar a ballar l’any 1988. Les meves mestres varen ser na Rosa i na Maria que feien classes a l’església de l’Encarnació. Vaig passar molt de gust, em va agradar moltíssim. Aprofit per donar-los les gràcies, a elles i també a altres que he tengut: Tòfol, Margalida, Pere, Tomeu, Toni, etc., he assistit a tallers de ball de bot durant molts anys; i, en general, a tots els monitors i monitores de ball de bot pel regal que ens fan amb la seva paciència i dedicació. I perquè la seva feina ha estat essencial per mantenir viu el ball obert.

Ara faig de monitora de ball de bot a Llucmajor i estic encantada amb les meves alumnes-companyes perquè compartim punts de ball i experiències: ballam amb les cames i el cor.

Quin grup de ball de bot t’agrada més?

M’agraden molts de grups, per no dir tots o tots manco un —que, a vegades, em faria moltes ganes de dir-ho— però només és una broma, perquè de tots hi ha coses que m’agraden. Som una defensora de la varietat. A Mallorca hi ha molt de grups, i de tots pots aprendre coses. Estan inclosos des de les agrupacions fins als grups més moderns. El que és més important és fer la feina ben feta des de la teva consciència, hem de tenir en compte l’objectiu comú de la festa mallorquina i actuar en bé de tothom.


Hi veus diferència entre el ball de bot d'ara i el de fa 20 anys?


Pel que fa a l’essència, el bessó —com diria na Bel Cerdà del grup Sis som— no ha canviat gens. Els balladors i balladores aprenen a ballar i fan ball obert amb música a la plaça en directe.


Una recuperació que començaren uns pocs, gràcies a l’esforç de molta de gent i, sobretot, dels mateixos, monitors de ball, balladors i músics que han hagut de fer mil coses més per aconseguir que les ballades funcionin. Al contrari, el suport de les institucions ha estat limitat, s’ha hagut de demanar, s’ha fomentat poc directament. Ara bé, és una realitat que ha crescut moltíssim i encara creix perquè és una activitat molt plaent que ens connecta i ens emociona, i ens ho passam molt bé.

Una cosa que no ha canviat és la crítica a tots els nivells. Les persones feim teories, parlam dels altres sense conèixer-los, feim suposicions que no tenen cap base real. Jo dic NO A LA CRÍTICA, perquè desgasta i no és creativa, sí a la comprensió i a la tolerància, hem d’aprendre a ser adults i fer feina ben feta des de l’amor a la nostra cultura.


Quan comença el projecte de Xaloc Música?


El projecte del grup Xaloc Música va començar l’any 1992. Jo hi era, som un dels membres fundadors. Després els altres músics han anat canviant durant els anys per motius molt diversos. El músics i músiques que som avui Xaloc Música, és la formació més estable i compacta que hem tengut. Sempre ens ha mogut la superació en la creació i la interpretació i en la qualitat del so, tot és imprescindible per mantenir-se i, a més, ser uns dels capdavanters. Ho dic per reconèixer i agrair la feina que fan des de fa molts anys els músics de Xaloc Música, i els dels altres grups.

Sempre hem tengut en compte els nostres mestres i antecessors, els hem respectat i hem après coses seves molt bones. El projecte de Xaloc Música va començar amb un repertori que han utilitzat després molt de grups sobretot les cançons: Bolero de Santa Maria, Fandango Pollencí i Jota du Peuet.

El primer disc va sortir el mateix any 1992: cançons populars i la primera cançó nova: el Bolero de Tardor.


Després de tants anys de trajectòria, què ha canviat dins el grup? Podem dir que hi ha un moment de canvi cap a la innovació?


El grup Xaloc Música des del començament, ja va ser innovador. Vaig recórrer tots els pobles de Mallorca i vaig triar les cançons populars que més m’agradaven. Des del moment que vaig començar a cantar per al ball de bot, ja feia una selecció de tot el que trobava més interessant. Vull dir que interpretàvem peces populars molt diverses, comparat amb altres grups. Hi havia alguna cosa que estirava els balladors. Quan jo vaig començar a cantar, la gent s’acostava a l’escenari i em deien ‘cantes molt bé’, jo en aquell moment no sabia què dir o pensar, però us vull fer saber que estic molt agraïda.


Tot plegat em va fer ficar-me més i més en aquest món. Per això, vaig començar a compondre cançons per a ball de bot, i bé, encara ara ho faig.

Els primers arranjaments eren més andalusos de la mà de Paco Ropero i el seu company Félix Foguer que s’havien format musicalment al seu poble. Darrerament, Marta Elka ha duit a terme la producció i la direcció musical del grup. Vàrem començar innovant i hem evolucionat innovant fins avui.

S’ha d’innovar, però no s’ha de perdre l’essencial de les peces de ball de bot: per a mi, és molt important l’estructura de les cançons, els balladors han de poder fer un esquema ràpid per entendre-les, els boleros han de tenir voltes; volem facilitar el ball i per això els fandangos mallorquins han de quadrar amb els punts, hem estat els primers en posar una intro en els fandangos mallorquins per donar l’entrada al ball…, i a més a més, les cançons han de fer ballera.

 
«Iris» és el títol del nou disc, com així aquest nom?

Hem triat aquest nom perquè l’iris té set colors, el nostre disc és el que fa set.

El tema central del disc i del títol de les cançons són la llum formada pels set colors de l’iris i el so amb la música i les castanyetes.


Bé i ara, el que tots esperam, conta'ns què trobarem al disc.

IRIS, els set colors de la llum. En total hi ha 1
1 cançons de nova creació amb base de música tradicional i 2 temes populars. Totes les cançons són ballables i estan dins la línia del ball obert a sa plaça de Mallorca: boleros, jotes, fandangos i mateixes. A més, hem introduït en el nostre repertori el ritme nou, per a nosaltres, de la contradansa [L’Escola de Dansa de Palma n’ha enrigistrat una altra en el seu disc i la ballen en públic]; que juntament amb la polca que ja vàrem introduir al nostre disc Mihrayan, ens fa acostar al ball folc. És una forma de compartir més música i ball amb diferents països.

A la cançó
Sa ballaruga de música popular, el ritme nou de la contradansa és presentat amb els instruments més tradicionals: la xeremia, el flabiol de pastor i el tamborino.

També hem adaptat
la música d’un altre tema popular a Jota per a na Reiona i li he fet una lletra dedicada a ma mare, amb la roba que duia quan ballava vestida de pagesa.

La composició és a càrrec de Pilar Reiona, Marta Elka i Pep Noguera. La producció musical i els arranjam
ents són de Marta Elka.

 

Moltes gràcies Pilar. També gràcies al grup per la vostra dedicació i aportació al món de la cultura musical de l'illa. Estam ansiosos per poder sentir i gaudir del nou disc.

Recordam que dia 31 al matí és la presentació a la costa Nord.

Per a mes informació consultau l'agenda Saraus.

del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Comentaris

 

uf

Pere flabioler | 21/05/2009, 08:29

Uau! Madò Llúcia! Quin nivell! Na Pilar al blog! quina passada! De cada dia em té més enganxat aquesta nova secció d'entrevistes! Quina serà la pròxima? Esper veure't a la costa nord eh? VOLEM DISC DE XALOC!

 

Re: Pilar Reiona ens parla del nou disc de Xaloc Música

Siurell | 23/05/2009, 07:29

Com que fa temps que no vaig a ballar ni l'havia sentit mencionar a aquest disc! Qué fort! Bé, ja tocava perquè feia temps que no en treien.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Subscripció: RSS 0.90 · RSS 1.0 · RSS 2.0 · Atom · Comentaris recents
Powered by LifeType - Design by BalearWeb