Inici · Arxiu · Àlbums · Enllaços · Contacte

Entrevistam a Joana Maria Maiol

(Entrevistes)

mado-llucia, 20 Abril, 2009

Na Joana Maria Maiol és, almanco per a jo, una de les millors veus de folk.

Mallorquina de naixement i ciutadana , per ser més exactes. Va començar la seva trajectòria musical amb els seus amics d'infantesa, els Balladors de Lluc, i llavors formà part del grup Caliu. Conserva els nostres ritmes tradicionals a Barcelona, a on resideix actualment, amb el grup Raixa. A la seva joventut va guanyar diversos premis al concurs de la “Cançó mallorquina” amb composicions pròpies. Tant li és cantar tonades com crear noves peces per ballar a plaça. Realment, m'està costant molt presentar-la sent objectiva sense xerrar de la seva grandesa com a persona.

 
 
Sense més entreteniment vos deix amb l'entrevista:

Com vares començar a interessar-te pels ritmes tradicionals?

Bé, realment no va començar per un interès en aprendre sinó més bé per coses de la casualitat. L’any que vaig començar havia estat participant o concursant del segon concurs de la cançó mallorquina, que es va fer a sa plaça de sa Feixina, i de casualitat vaig retrobar-me amb la Neus i els seus fills, companys meus de la infantesa, ja ens coneixíem feia anys però no havíem coincidit més. I així tot va començar, amb Balladors de Lluc, llavors sí que vaig prendre consciència del que era la música tradicional a Mallorca.

Què és per a tu la música? I el ball?

La música és el meu moment per reflexionar a través de la interpretació, sobre el que m’envolta, agafo consciència del que m’agrada, consciència de tot allò que té importància i sobretot amb les lletres, que és quan puc expressar i fer que la gent també s’hi engresqui, en aquest cas s’engresquen ballant.

En canvi el ball per a jo no és la total expressió, de fet no som balladora, és simplement un entreteniment i passar-m’ho bé amb els companys, però admiro profundament els balladors de plaça, perquè són els que donen vida al músic popular, són un dels motius de ser del músic popular, sonar perquè el ballador balli.

Quina és la teva experiència de viure a Barcelona tenint sa vida artística a Mallorca?

Doncs força complicada. El motiu de venir a Barcelona no va ser en cap moment musical per tant m’havia de repartir entre la meva vida privada i el que m’agradava: la música tradicional mallorquina. Durant 4 o 5 anys més vaig anar a Mallorca per seguir però evidentment el meu cosset se’n va ressentir i vaig posar punt i final a aquesta aventura, amb molta pena sa veritat, valia la pena trobar-me amb el públic mallorquí i gaudis amb ells a cada ballada, encara ho enyoro.

Raixa és un equivalent a Caliu però al principat?

No, realment no. De fet no tenen res a veure l'un amb l’altre. Caliu és l’exemple de la música evolucionada, de la qualitat extrema dels seus músics, és una opinió molt personal i el motiu és evident, estimo caliu.

En canvi, Raixa tradicional és el grup que vol mantenir els temes tradicionals, és el que demanava el públic barceloní, temes de tota la vida, eren més coneguts els temes clàssics que els de creació pròpia, Raixa és el desig de voler seguir amb el que m’agradava fer però fora de les illes, i ajudar sobretot a la promoció de la cultura balear, molt especialment la mallorquina.

Tu que vius a Barcelona, perquè ball de bot i no sardanes?

La interpretació de la sardana a través de la cobla és molt especial, un estil molt propi del Principat, és el sentiment, a través del ball, del poble català. Per a aquells que no el coneixem ens és complicada l’adaptació, també t’ha d’agradar la sardana. I amb el ball de bot passa el mateix, és l’expressió musicada i ballada del sentiment del poble mallorquí o illenc, i complicat per a aquells que no el coneixen. Jo evidentment vaig triar el ball de bot per raons òbvies, estimo la meva cultura mallorquina.

Tu que has cantat a dos grups ben diferents respecte a la innovació musical, quin camí penses que ha de seguir la música tradicional?

La música popular, aquella que interpretaven els nostres padrins vells i que va començar així, a plaça, al carrer, als pallers, a les cases, famílies... aquella que per tradició de la terra s’interpretava a les festes any darrere any, per les collites, per ses feines de camp, aquesta música popular, tradicional, s’ha de mantenir viva, lletres i música. Per què? Molt fàcil, és una part de la nostra identitat com a poble, i això no es pot perdre, si perdem la identitat i la llengua, el poble es morirà.

Però l’evolució no es pot aturar, ningú pot aturar ni el temps ni els pensaments de la gent, ni tampoc tancar-ho amb clau, l’expressió és lliure.

Per això els músics han d’interpretar, sempre dins uns paràmetres tradicionals i facilitant també la incorporació dels balladors que és importantíssim, les músiques que d’ells surtin, que facin creació pròpia, així no parem tampoc l’evolució, no parem la interpretació personal de cadascú, i no tallem les ales a aquells que poden fer que la nostra música sigui endavant tal i com ha de ser.

 

Moltíssimes gràcies Joana, esper qualque dia poder tornara sentir la teva gran veu sense haver d'haver de travessar el bassiot.

del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Comentaris

 

Re: Entrevistam a Joana Maria Maiol

foraviler | 23/04/2009, 15:24

Jo la record cantar el parado de Valldemosa, dels millors que han sonat mai! Es la veu perfecte per aquesta peça tan nostra i auténtica.

 

ei!

Jaumet | 30/04/2009, 08:59

Com és que no li heu demanat per l'associació Va de Bot! de Barna? Aquesta agrupació fa molt bona feina al principat per a la cultura balear!!

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Subscripció: RSS 0.90 · RSS 1.0 · RSS 2.0 · Atom · Comentaris recents
Powered by LifeType - Design by BalearWeb