El blog de Madò Llúcia

Fa un any...

Falten dos dies per un aniversari que no voldria recordar. Un dia com avui, amb les festes des vermar acabant-se i la ballada a la plaça de Binissalem és feia oficial. La veu del meu estimat grup d'Al-mayurqa s'havia apagat. No entenia com la gent podia ballar. A mi m'havia fuit la ballera per complet. No m'ho podia creure: - Si han presentat fa dos dies el disc!, pensava jo. D'això ara fa un any i avui he estat incapaç d'anar a Binissalem a ballar per por de trobar-me un altre vegada la bandera negra al vent dalt el campanar de l'església major. - Per tu no tenir ballera, ja ha de ser greu! em deia un amic. Enyor la veu d'en Toni, enyor la seva lluita, enyor les seves cançons, enyor les seves glosses, enyor mirar-lo als ulls on es reflectia tota la seva saviesa.

Fa un any que no hi ets, i encara no ens ho acabam de creure.

Sempre seràs el meu idol Toni Roig.