El blog de Madò Llúcia

Quan vaig arribar al monestir els castellers acabaven la seva actuació. El temps que els balladors de Lluc es preparaven em va donar temps per entrar a l'església i visitar el claustre.

En un principi hi havia pocs balladors però en poc temps es va omplir l'esplanada de gom a gom. El balladors de Lluc no eren els de sempre, hi faltava sa madona, na Neus, i sa cantant, que temporalment a causa de problemes vocals, ha estat substituïda per una altra llucmajorera cosina d'un gran ballador. Em va agradar molt com ho feia ja que ens transmetia molta alegria.

Increïblement em vaig trobar als tres mosqueters, que digui Martorell, ja pensava havien desaparegut del mapa en tot s'estiu no ens havíem topat, un menjant-se s'alfabaguera, s'altre filosofant com sempre, són uns personatges.

Ahir hi havia balladors de molts de llocs, manco de llevant i migjorn. Hi havia fins i tot altres blocaires ballant! Em va alegrar veure cares que feia estona no veia.

Es estrany però a la primera ballada no hi vaig anar, en un darrer moment no em trobava bé, i no em venia de gust anar-hi. Ara es temps de qüestionar-se, veure la realitat, reflexionar i decidir molts detalls importants que per ventura es faran realitat el dia de demà. Temps d'incertesa el qual hem de deixar que el temps posi les coses al seu lloc, elegint el camí apropiat per l'hivern que ve. Poden canviar tantes coses en un segon amb una sola paraula...

Després d'aquest moment filosòfic, només em queda acomiadar-me.

Fins aviat!