Inici · Arxiu · Àlbums · Enllaços · Contacte

Què, anem fins a ses banyes?

(General)

mado-llucia, 28 Juny, 2008

Primer a Pollença i llavors a Alcúdia.

No em vaig poder resistir i vaig anar a veure als meus estimats Revetlers (no, no em paguen per fer publicitat, simplement som jo que no sé dir mentides).

Al bonic moll de Pollença van sonar, no hi havia gaire bon trespol però com que teníem ballera... Encara me'n faig creus d'aquell jove que m'agafà distreta i em tragué a ballar una mateixa, va ser molt divertit.

Les actuacions de a nit totes varen ser curtes. En acabar Es revetlers partirem al Port d'Alcúdia on ja havia començat la ballada. Tanta sort que el trespol era de ciment polit i vaig poder ballar bastant, encara així, els meus peuets em fan molt males passades darrerament.

A Alcúdia gaudirem de tres curtes actuacions dels grups Sarau Alcudienc, Quart Creixent i Música Nostra. Crec que no faltava cap ballador, hi havia moltíssima gent ballant, però teníem lloc ja que la plaça és grossa, estretets però sense empentes. El sopar de després pel que vaig sentir cada any és igual de bo, hi havia per triar i per vendre. Des d'aquí vull donar l'enhorabona als cuiners i organitzadors.

Ja no sé com fer entendre a les agrupacions que el ball a plaça no és una mostra. Ni els balls són muntats (llevat qualque excepció) sinó improvisats (d'això en presumim, ja que es conserva com a cultura viva) i a més es coneix gent d'altres pobles, d'altres escoles, aprens punts nous, altres maneres de fer, etc. Si sempre ballam amb la mateixa parella arriba a un punt que no s'aprèn. I s'aprendre mai s'acaba. I això no va per cap agrupació en concret, sinó per la gran majoria d'elles que fan el seu rotllo tancat i que sense els seus balladors no saben ballar.

En fi, se m'acaba el temps per avui.

Fins aviat!

del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Comentaris

 

El ball a plaça no és una mostra

Josep J. Rosselló | 28/06/2008, 20:25

M'ha agradat aquesta darrera part del vostre comentari. No sóc ballador, no ho he estat mai, però m'agrada com a espectador, sempre que no hi noti aires arqueològics sinó cultura popular viva. Respecte a que deis de les agrupacions i les parelles, sempre m'ha semblat que un exemple a tenir en compte són les ballades de sardanes. Són un cercle tancat i, al temps, sempre oberts. O a un servidor em fa aquest efecte. Bones ballades!

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Subscripció: RSS 0.90 · RSS 1.0 · RSS 2.0 · Atom · Comentaris recents
Powered by LifeType - Design by BalearWeb