Inici · Arxiu · Àlbums · Enllaços · Contacte

El nou disc +d26!

(General)

mado-llucia, 17 Febrer, 2008

Més de 26 anys duu sonant Música Nostra. Un grup que ens ha fet ballar i botar tant amb cançons tradicionals com amb cançons seves innovadores... 

Cada un dels seus discs , que ja en van déu, ens deixa un parell de notes dins el nostre coret, fent que la seva música passi a formar part de nosaltres, els balladors i observadors.

 

Pens que aquest nou disc segueix la línia dels dos darrers, però es superen cada vegada i el seu nivell de qualitat augmenta fins el punt més àlgid. Aquest nou disc és el més m’omple de sensacions: desprèn amor, crítica, sensibilitat, passió, enyorança i sobretot estima per la nostra terra.

 

La primera peça és el fandango de “la Malagueña”

 

“El cantar dóna alegria

i ballant fuig la tristor

jo te cant i estic alegra

balla tu aquesta cançó”

 

Ballant fugen totes les penes. Et desfogues de tota la setmana de la feina, estudis i altres problemes. Serà per això que emprenya tant als balladors el fet de no tenir espai per ballar a gust?

 

“...

Si vos feis una besada

tendreu més bon aturar”

 

Apart d’encantar-me aquests versos, em fan plantejar una cosa: el ball actual de plaça, s’ha quedat en el simple fet d’anar a classes i llavors seguir al mestre (ja que sempre comanden els mateixos), o encara es pot festejar com era una de les seves finalitats antigament?

 

Amb la Jota llevantina és impossible (sí, impossible) tenir els peus aturats. És magnífica. Només escoltar aquesta melodia tan falaguera se’t dibuixa un somriure a la cara sense poder aturar de botar.

 

“Per un trocet del teu cos

jo vaig predre el cap i el nord

el seny i l’enteniment”

 

Que bé descriu el sentiment de l’atracció!

 

“Heu de saber que el meu cant

és com obrir una finestra, les penes surten volant

i se vesteixen de festa.”

 

Quasi a cada cançó ho repeteixes i nosaltres gaudim i ho celebram que t’agradi tant cantar Miquelina.

Al bolero de les nines, na Miquela crea una música molt encertada pels fragments d’un poema de Cèlia Viñas, on descriu la tendresa de les nines menudes i l’estima que els hi tenen els pares al seu nou nadó.

 

No trobau que regalar un fandango és dels millors regals que et poden fer?

 

“Les paraules més polides et voldria regalar

i uns costums perquè sabessis d’allà on vens i cap a on vas.

Les més belles cançons, bells records, tradicions i rondalles.

L’alegria d’un ball, dun mercat, d’un bon vi, d’un bon menjar.

Tot això i més coses et voldria regalar”

 

El bolero d’ultramar de Pep Toni Rubio i el Bolero per na Mar de Bernat Cabot són dos dels boleros instrumentals que té aquest disc. A més de ser perfectes per ballar són dolços per escoltar. Els seus tons “àrabs”, com tenen molt darrerament moltes de les noves composicions de la música popular nostra, em fa tancar els ulls i partir a un altre món lluny d’aquí, un món idíl·lic.

 

El fandango del Color de l’alegria ja el tenc gastat del disc en solitari de na Miquela. La lletra realment m’apassiona, és molt tendre i seductor. Encara em resulti dificultós fer una triada, hi destacaria aquests versos:

 

“Les teves mans per llençols

i les roses, els teus llavis

florint dins cada redol”

 

La jota del veler pot ser no em motivi tantíssim com ho fa la llevantina, però si que també és molt falaguera, engrescadora i et fa gaudir del ball. Que feríeu si tenguéssiu un veler?

 

Ai, la nostra Illa, que faríem sense la nostra roqueta? Que hi ha res millor? M’encanta Miquela, ja t’ho vaig dir. Estic contenta i orgullosa d’aquesta lletra crítica i plena de veritats del que és actualment el nostre paisatge de la nostra terra.  “I els estranys ens compren l’illa!”

 

“Pobre camp!

Tant trist i tan sol com t’has quedat,

per gols i agroturismes enterrat,

amb gent que no te viu i fuig de pressa”

 

“Ciutat!

Que dura i poc amiga t’has tornat,

amb tan poquetes flors en els terrats,

amb gent que mai no riu i va de pressa.”

 

Sí, realment és aviure tan de pressa? O es que realment no interessa tenir-mos entretinguts i angoixats perquè no tenguem temps a pensar ni tan sols amb els nostres drets?

 

Talment com a una ballada, no hi pot faltar una bona bullanguera. Aquesta Jota Pastera amb fragments de poemes i jocs de paraules populars és espectacular.

 

Perquè ...

“ La poesia és un llit

on pasturen dos cossos

que es devoren

els vestits, l’herba i la fruita”

(Damià Pons)

 

Sublim. No tenc més paraules.

 

Un altre fandango d’aquesta gravació és el Fangango del Jardí. La senzillesa de na Miquela fa que ja hagi escrit més d’una cançó a les flors. I ho fa barrejant els sentiments d’algun amor.

 

“Si un clavell d’aire jo fos

del teu aire jo viuria

però em fa falta el teu cos

jo esti feta de carn viva”

 

Els dos altres boleros que podem escoltar, el Bolero de Castelló i el Bolero Creuat, són populars valencians. Agrada escoltar i ballar aquests boleros ja que encara tenguin la mateixa estructura ens sonen diferents i ens engresquen a experimentar amb altres estils.

 

Tant el Bolero de Castelló com les corrandes són peces que fa estona, els seguidors de música nostra, esperàvem escoltar en un disc. Però a les corrandes ens hem topat amb una bona sorpresa., ja que no hi sonen les mateixes gloses que estam acostumats a sentir a  plaça. Com aquesta que m’agrada tant que diu:

 

“Una dona vella vella,

que enfil·lava sense llum

es pensava enfil·lar estopa

s’enfil·lava és péls des cul”

 

No obstant podem escoltar unes gloses una mica reivindicatives d’artistes de tal grandesa com: Miquel Gil, Cris Juanico, Titot i Carles Belda.

En destacaria dues. Una dedicada al meu món, el de l’educació escrita per Cris Juanico:

 

“...

rall normal i em faig entendre

que voleu que ho digui clar

jo no en vull de trilingüisme,

a l’escola català, si!”

 

I un altre d’en Titot, el qual sempre diu veritat a les seves gloses tant grosses com la Seu:

 

“ A aquests país nostre n’hi ha

mols que són uns provincians

que no parlen català

quan parlen amb immigrants

i a tots aquests que venguin

per a viure al teu carrer,

com putes vols que l’aprenguin

si els parles amb foraster?”

 

“I aquesta ja es sa darrera

Que contarem per aquí

I qui ens vulgui sentir

Haurà de venir a darrera”

 

Moltes gràcies Música Nostra per fer-mos gaudir de les vostres cançons, sons, cops, notes, veus i cordes.

Això només són les paraules d’una simple balladora de plaça amant de la música i la cultura popular, la qual no té el vocabulari suficient per descriure tot el que transmet la vostra música.

Gràcies a tots i cada un dels set que sou.

Madò Llúcia. 

del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Subscripció: RSS 0.90 · RSS 1.0 · RSS 2.0 · Atom · Comentaris recents
Powered by LifeType - Design by BalearWeb