El blog de Madò Llúcia

Com cada any balladors, sonadors i  els arenalers es solidaritzaren amb el poble de Perú amb un gran pa amb oli i una bona ballada.

Feia temps no gaudia tant de ballar, tant amb Caliu com Tralai sonaren esplèndits. Són uns grups que no sonen a massa ballades però saben ensisar als balladors amb les seves versions i peces pròpies. Hi havia molt bon ambient, molts de balladors coneguts i el més important: un bon lloc per ballar. Ens sobrava lloc i el trispol era idoni per pegar bots. En cap moment em deixaren aturar, no em va mancar ballador. Vaig riure moltíssim ballant ses boleres, el cercle de Tralai , s'hort d'en boira estressant de ràpit que era... uf... tenc ses cames que em fan figa, però a la fi a arribat sa temporada de ballades d'estiu. Procuraré no faltar-ne a cap. Ja ho sé, ses ballades d'estiu quedaren inagurades amb lles festes del Jai a Búger. Jo vaig quedar a ciutat ballant sobre l'alfalt aferradís amb Balladors de Lluch al Vivero.

 Ja començam a haver-nos de decidir a on anam, ja que a l'estiu quan hi ha una blalada n'hi ha una altre a un altre lloc i com compreneu els balladors, pocs que som, no ens podem clonar. I sí, ja suam com a ple estiu! 

Torn a tenir ballera

com a cada estiu que ve

a la plaça vos veuré

al·lots, tenc festetjera!