El blog de Madò Llúcia

Bon dia! ningú ho ha demanat però fa bon dia!

Sort teniu que em llegiu, perquè sentir-me no podríeu de l'escanyament que duc. 

Jaume Mateu, de la OCB, va dir que havíem superat els 30.000!!!

Si miram el diari de l'Ultima Hora com a subtítol hi trobam aquesta afirmació: " Los organizadores calculan 30.000 asistentes mientras que la Policia Local estima que acudieron unas 8.000 personas".

Segons el diari de Mallorca: "Miles de personas participan en un acto donde se denunció a quienes "degradan la isla" o hablan "forastero" sabiendo catalán"

Cap de les noticies que he llegit m'han semblat del tot objectiva. La sensació que teníem tots els assistents era de satisfacció, unió i estima per la nostra terra, la qual cosa no es veu reflectit en lloc. A més les notícies només parlen de Diada per la llengua  però res de l'autogovern... ai!

El concert? Una passada, m'ho vaig passar beníssim. Els Pets i Anegats sonaren magnífics, feren botar a mitja plaça major. Perquè així mateix hi havia gent, eh? Bé, Anegats amb la prova de so ens feren esperar una mica, però tot d'una engrescaren el jovent.

Els castellers com sempre amb molta força. Tots els que pujaren a l'escenari a parlar no varen dir cap mentida ni manipularen cap informació.

El que em va semblar molt trist va ser el cant de La Balanguera. La plaça plena, la coral al cadafal i els assistents gratant-se el nas. Cap del meu voltant cantava el nostre himne. Pot ser les primeres files cantaven fluixet però aquell moment era perquè es sentis la Balanguera fins a la Rambla, al manco. Poca iniciativa vaig notar.

El mosaic sembla que va sortir bé, faltava gent per la part contrària al cadafal principal i ho vàrem haver de repetir quatre vegades. Segons he llegit,  la causa va ser que l'avioneta contractada va arribar tard. No ho sé perquè jo era allà al final i no sentíem res del que deien pel micròfon.

La ballada? ... La anunciada, sabuda, esperada i desitjada gran ballada popular!! ... va durar mitja horeta. Volíem gaudir de ballar a la espaiosa Plaça major de ciutat amb els sons de Música Nostra i l'espectacular veu de na Miquela. Hi havia gent d'Esporles, Manacor, Pòrtol, Marratxí i Llucmajor que havien vengut expressament a ballar a la plaça Major de Palma. Els balladors no teníem gens de lloc per ballar, ens empenyíem, no hi cabíem, no va fer gust ballar. I a més a més, ens arraconaren perquè fèiem nosa per col·locar les lletres del mosaic! Quina emprenyadura em feren agafar. Que vos he de dir jo d'això? Feia tres setmanes que els balladors parlaven d'aquesta ballada a la plaça major <<Sí, una ballada a la plaça major!!  Mai hi he ballat a la Plaça Major, allà segur que estirem ben amples>>. Les expectatives dels balladors no es van complir de cap de ses maneres. D'acord, entenc que era difícil organitzar tanta gent i que anaven a contra temps, però tan difícil era començar la ballada després del mosaic? Em sap greu dir-ho, però va ser una ballada una mica defraudant.