Ballades, música i cultura popular. Margalida.llucia@gmail.com
mado-llucia | 14 Octubre, 2006 10:19 |

Avui m'he aixecat prest i m'he posat a escoltar un CD de música que m'agrada molt, justament la lletra d'una cançó ha descrit completament tal i com em sent avui. Gràcies Marta...
Moments
Què me passa, temps de bogeria
Que sa vida me passa i me passa, i no sé
Que puc fer, de sa meva apatia,
Jo me cerc i no me trot.
Sé que he de passar,
Per aquest moment
Que m'engronsa.
He intentat, fer un llarg viatge
I de tan i tan llarg, m'he tornat despistar;
No he pensat, a mirar-me a mi un moment
I me costa tant tornar.
Sé que he de passar,
per aquest moment&
Sortiré a disfrutar,
Agafaré ses penes,
Se n'aniran volant,
Ja no tornaran.
No crec que ningú digui que no té moments,
De vida així.
M'he cansat,
D'aquest comportament,
Vull tornar a sentir-me estimada,
I sortir
D'aquest inacabable pou.
Som una jove balladora de ciutat, estudiant de magisteri a la UIB i monitora de temps de lleure. Visc per la música mediterrània, el folk, la música en català, la revolucionaria i també som gran amant del jazz. A aquesta plana escric articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. És un diari personal que el podeu llegir tots els balladors i sonadors. Ah! i els articles es poden comentar eh? no tengueu por! La crítica i el debat és una forma constructiva d'aprendre, els polítics són l'excepció que confirma la norma en aquest aspecte.
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
preciosa cançó... crec que tothom te aquest moment...
m'agrada aquest bloc, esper que hi hagi fotos de la ballada a sa faixina de dissabte, que hi havia tramudana i balladors de lluc.
adéu! salut!
Sempre tendré sa bellesa
de ses meves mans intactes,
sempre tendré sa duresa
des meu cor com una pedra,
sempre seré transparent
com un tel de ceba
a sa teva mirada infinita,
as teu castigar de princesa
Sempre cauré com un àngel
dins es meu paracaigudes
i aniré fins a sa Lluna
dins es teu parapujades.
Dins el cel que s'ajunta amb la mar
ses caderneres han de volar.
Dins ses alzines i dins es pinars
ses estrangeres mengen gelat.
Dins el cel no és per falta d'espai
que jo no hi visqui com un animal.
Dins ses alzines i dins es pinars
es pterodàctils són es meus germans.
Sempre seré transparent
més que un tel de ceba
a sa teva mirada incisiva
en es teu mossegar d'espardenya.