El blog de Madò Llúcia

Estic escanyada!! Perdonau si m’extens molt amb l’article, però es que a un cap de setmana hi passen moltes coses.Val la pena que vos ho conti, i com no, que vosaltres ho llegiu.

Devers les 11,30 del matí del dissabte partia jo de ca meva amb la bossa en sa mà. Vaig arribar a casa dels Balladors de Lluc que era amb qui anava. Els hi vaig ajudar a col·locar l’equip de música al cotxe i partirem, de moment, cap a Inca. Férem una aturadeta a Inca per dinar i seguirem el camí a Lluc. Volta darrera volta arribarem al monestir devers les 15h. Deixarem tots els trastos de dormir, col·locarem els llits al teatre que ens deixarem per anar a fer nones (això és la versió oficial...) i llavors ja passejàrem per allà. Fetes les 19,30h ja hi havia molta més gent preparada per començar la processó als cinc misteris de Lluc amb les brillants veus dels blavets de fons. Una monada. No sé quanta gent calcular, però n’hi havia un bon grapat que feren la processó amb la seva respectiva espelma, seguint als capellans i als blavets aturant-nos a cada misteri. Al cap curucull de la muntanya hi feien una representació de la trobada de la verge, amb uns pagesos, un nin vestit de Jaume I i la senyera amb les quatre barres al fons. Molt maco. Després d’això tots anàrem a sopar per agafar forces per ballar. Un bon pollastre amb patates i un gelat, ben bo.

Jo ja tenia una ballera rabiosa d’ençà el matí, començaren a sonar els balladors de Lluc amb un amplificador nou. Ho dic perquè és notava que havia millorat la qualitat del so. Sonaren una mica més de mitja horeta i aturaren per donar pas a la banda de música que ens tocà tres peces per ballar i varen donar pas a la processó de les síndries i melons. Una volteta que donen els infants amb uns fanalets fets de meló o síndria. Llavors la ballada continuà una mitja horeta més ja que els frares ens feren apagar la festa. Varen venir bastants balladors de Palma només per la ballada sense quedar-se a dormir, els quals apreciï molt i em feren passar una molt bona ballada.

Passada mitja nit tancaven el monestir i ens enviaven a dormir. Tot el grup de balladors de lluc i altres amics ens quedàrem a la porta del teatre seguint la xerradeta fins ben entrades les dues. Es queixen del jovent però els quatre bon al·lotets que érem allà només xerràvem i els majors aprofitaren per inflar-se a bunyols i vi dolç, quines rialles sentíem! Bé, resumint la nit, volíem aixecar-nos a les sis per anar a rebre els peregrins i agafar una xocolata amb ensaïmada per berenar i eren les 6 manco quart quan tots caiem dormits després d’una llarga nit de rialles.
No eren més de les vuit quan tothom es despertava, ens començàrem a espavilar i partirem a berenar tranquil·lament. No passaven les deu quan el xeremier i el flabioler (el nostre estimat Pere) apareixien per Lluc. Els pagesos que havien de ballar l’Oferta a missa assajaren i els seus acompanyants se’ns anaven els peus i també començarem a ballar. Acabàrem a la porta de la plaça ballant mentre multitud de estanyers, peregrins i ciclistes ens miraven i aplaudien. Després de la missa, que la església era completament abarrotada, començà la ballada, una altra vegada amb els balladors de Lluc. Podem donar gràcies a que un parell de niguls ens donaren ombra mentre ballàvem, perquè feia una calor de “ca’l Déu”. Quina suada... però bé, hi havia molts d’estrangers mirant i gaudint de la festa i acabarem rebentats.

Anàrem a dinar al restaurant tot el grup junt i bé... només vos dic que acabàrem amb la xeremia i el flabiol sonant allà enmig amb tot el restaurant fent mamballetes. Els del menjador ens digueren que allà sonava molt fort que per favor sonéssim defora, bona ens digueren... primerament quan ens aixecàrem tots per sortir una vegada ja dinats, la taula del costat plena de guarda forestals els hi demanaren una peça curta, que feren sonar, evidentment. Llavors anàrem defora i acabaren recent dinats ballant i botant un altre vegada, fent somriure i disfrutar amb la nostra cultura als estrangers que passaven. Això em va fer sentir important, com si cada un dels que ballàvem duguérem una part de la nostra roqueta dins. Fins i tot, ens tiraren monedes!(sense que això fos la nostra intenció, que quedi clar!) Hehehe, que bo!

Ai, que m’ho he passat de bé... Ei, la setmana que ve repetim nines eh??

TOT D’UNA QUE TENGUI TOTES LES FOTOGRAFIES LES PENJARÉ! HI HAURÀ UN BON REPORTATGE FOTOGRÀFIC!