El blog de Madò Llúcia

Deu meuet, quina gentada! No es va poder ballar ample en cap moment!
Vaig arribar devers les nou manco quart. A la plaça hi havia els castellers fent de les seves. Vaig aprofitar el moment per visitar el monestir que, encara m’avergonyeixi reconèixer-ho, no hi havia estat mai. Tornaré. Vull veure la biblioteca i observar més detingudament els detalls d’aquella meravellosa obra d’art.
Començaren a sonar els Balladors de Lluch. Entre els espectadors i els balladors (i això que sonava Xaloc a Son Ferrer) no hi cabia ni una puça. No era gens còmode ballar.

Devers les onze del vespre pujà a l’escenari Al-Mayurqa que sonaren fins ben passada la mitja nit. Pens que encara que molta gent els critiqui pel fet de que els seus comentaris sobre política no els hi agraden, però no se n’adonen de què l’únic que fan és defensar la nostra cultura i la nostra Terra. Anam bé sinó podem dir el que passa realment. També vaig sentir a dir que la lletra de la bullanguera va ser pujada de to, au venga, partiu amb un “barco de requilla” Poponis! Ara s’escandalitzen per res, i el que riguérem!

No fa falta dir que els dos grups sonaren beníssim. Ah! Em vaig comprar el DVD d’Al-mayurqa. Bé d’aquí uns dies ja tendre ratxada la pista nº10 del Cd per a ballar de tant d’escoltar-la. Es que les lletres només diuen una veritat darrera l’altra!
En resum, primerament, tornaré l’any que ve. Varem ballar moltíssim, almanco jo, i principalment, pens que tothom va gaudir molt de les festes.

A aquest enllaç hi trobareu un parell de fotografies: