Inici · Arxiu · Àlbums · Enllaços · Contacte

Avui entrevistam a...

(General), (Cultura popular), (Entrevistes)

mado-llucia, 12 Maig, 2014

un músic de folk per excel·lència. Conegut per tots els balladors i sonadors. Flautista, flabioler i ara saxofonísta! No tenc paraules, perquè, és ell, és únic, amb tots vostès: Pep Toni Rubio.

Començares de ben petit amb la flauta i el teu primer contacte amb flabiol i xeremies va ser de jove, devers l'any '76. En aquell temps no hi havia tantes facilitats com ara per aprendre'n, ni tantes colles. Com ho recordes?

Eren els setanta i jo sabia tocar la flauta dolça un parell de temes tipus El pájaro chogüi, Pájaro campana, Ton pare no té nas, etc... i va ser a l’Escola de Música i Danses que Bartomeu Ensenyat, director de l’escola, em va dir que si sabia tocar quatre jotes i quatre boleros partírem cap a Agrigento, Sicília. I jo: Ves! Me vaig posar ses piles amb el disc de Parado de Valldemossa i després no vàrem anar a Sicília, però partirem cap a Tunísia. Això respecte a la flauta dolça. I com a flabioler tot duna em vaig ficar de ple. En aquells moment tot sol i va ser quan vaig conèixer a Pep Rotger i vàrem muntar els xeremiers de sa Calatrava. Va ser una explosió d'actuacions arreu de l’illa, Principat i més enllà. Mira com estava la situació, sobretot la meva mentalitat, que el primer tamborino el me vaig fer d’un pot de cartró de Persil i un pergamí d'unes xeremies podrides. Com anava jo de malament!


No és el mateix aprendre o sonar que ensenyar-ne. Quina és la teva experiència docent al conservatori?

La veritat que no és el mateix , però si creus amb el que fas és fàcil d'explicar-ho. Falta molt per fer un mètode però si hi ha interès d’aprendre estam salvats. Un poc de feina cada dia, amb molt de cor és possible arribar al nivell que ronda per Mallorca i si vols superar-ho doncs més feina i practicar cada dia. Jo sobretot comunic l'estat anímic com a músic, l'actitud d'anar més endavant, l’energia que hem de menester a cada moment, etc. Explicar que la música és un tipus de llenguatge i com a tal ha de sortir del cervell, no dels dits ni dels mètodes. Això sí, aquests ajudaran a desenvolupar aquest llenguatge.


Tens al darrere una llarga carrera discogràfica començant per Música Nostra, Ximbomba Atòmica, Siurell elèctric, i passant per col·laboracions, amb Tomeu Penya, Cucorba, i molts altres grups. Quin projecte t'ha apassionat més?

Sa veritat és que tots en el seu moment han estat molt importants dins la meva vida . No vull prescindir de cap. El primer va ser amb Marusa Cano, i el darrer amb Mesclat. Tots estan dins la meva ment i formen part del que som com a músic. Són com a fills meus i per res depreciaria a un fill.


Recomana'ns una cançó teva i una d'un altre autor. Per què les has triades?

Anar de copes, que està versionada al disc de xeremiers de sa Calatrava, Ximbomba Atòmica i Mesclat. Ha estat un tema molt prolífic.

Le Tou est Gai, feta per un grup d’Occitània que m’agrada molt. Combina el jazz canyero i el folk molt ben acoblats. És l’estil que m’agradaria fer.


 

 

Ara has agafat el saxo. Sembla però, que quan hi bufes no oblides la música tradicional. Quina opinió tens respecte a la innovació, el mestissatge relacionat amb els balls i els sons tradicionals?

Sa veritat és que més de 25 anys fent folk te marquen molt. Ara estic aprenent altres escales que mai havia fet. Supòs que el resultat serà una mescla d'aquests dos estils que m’apassionen en aquests moments. Sempre he trobat que el folk permet que evolucioni. Mai serà una cosa morta. Hi ha d'haver grups clàssics dins la musica tradicional però també hi ha d’haver gent que la faci evolucionar. Siurell Elèctric va ser un exemple. Ara tenim a Boc, Ximbomba Atòmica, Grollers de sa Factoria de So, etc.

El que respecta als balls trob que falta originalitat d’idees. He de dir que la jota va ser com un element d'espanyolització que se va estendre arreu de l’estat al segle XIX, i jo em deman: No és hora de ficar altres tipus de balls a les ballades a plaça? Estam sotmesos a la història? No podem fer res més? És un pecat aportar coses noves? Jo som dels que té la ment oberta a introduir altres influències, per molt llunyanes que venguin. Els grups folklòrics són els que han de conservar els balls més antics, però a plaça crec que tot val, mentre el ball i la musica tenguin un sentit de comunicació, una forma d’unir la gent. Els ball ancestrals simplement cercaven això: COMUNICACIÓ entre una comunitat.


Quins projectes tens de futur?

El futur el vaig fent cada dia, tocant el saxo, fent classes de flabiol i xeremies, tocant algun cercaviles o concert damunt escenari. En definitiva el projecte es TOCAR CADA DIA sigui a ca nostra o a la plaça. I que cada vegada que agafi l’instrument tingui un SUBIDON d'adrenalina que em faci feliç. Si és així, ja tenc projecte per a l'endemà.

 

Moltes gràcies Pep, estic molt contenta d'haver compartit unes paraules amb tu d'aquest tema que em fascina tant. Fins aviat! i molts d'anys de música!

del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Subscripció: RSS 0.90 · RSS 1.0 · RSS 2.0 · Atom · Comentaris recents
Powered by LifeType - Design by BalearWeb