El blog de Madò Llúcia

Després del ball de a nit,ni hi pensava anar al Castell de Bellver, però quan m'he aixecat i he vist tan bon dia, he agafat uns panets i au, per amunt s'ha dit! I tanta sort que hi he pujat! La banda de vent-metall ha estat boníssima, m'ho he passat genial, engrescava a qualsevol que passes pel seu costat, buah! quina enveja m'han donat!

La ballada ha estat genial, molta gent, molt de lloc, ara això sí al trispol una bona polida li falt per no deixar tres euros de sola al terra.

De castells només n'he vist un, perquè tenia molta ballera, però és realment espectacular veure'ls dins el pati interior del castell. 

Un dia bastanta complet, cansat però molt agradable.  

Vos ho pasareu bé a nit a Montuïri? Estaba rebentada, però vaig passar-m'ho d'allò més bé. Quasi no hi faltava ningú! Varen venir molts de balladors que enyorava, fins i tot alguns havien perdut la pràctica. Vaig riure molt però encara que fos curta, d'una horeta, ja em va bastar, no podia més, estava esclatada de tota la setmana trescar pel camp.

I avui ja se m'està fent tard per pujar al castell!

Parteixo i si tenc un momentet ja vos contaré! 

Ai que vull veure els castellers i amb el canvi d'hora vaig empardalada!  

Bon vespre! Ho sé, vos tenc desactualitzats, però es que no he tengut temps. Vos dec l'article de la ballada de Cala d'Or i el del Taller de Jotes de llevant  de ses voltes. Ara partiré uns dies. Però arribaré a temps per les ballades del cap de setmana que ve. I na Madò Llúcia fa els anys aquests dies! ai, ja torn vella, de cada vegada em diu més això de madò .

Fins aviat!  

Aquesta és la informació que he rebut: 

(M) Televisió de Mallorca

Diumenge 23 de març del 2008,   les 21.55

 "Del Palau al Principal"

Concert homenatge a ToniRoig, cantant d'Al-Mayurqa.

 Televisió de Mallorca oferirà diumenge apartir de les 21:55 hores el concert d'homenatge a Toni Roig realitzat en elTeatre Principal per Al-Mayurqa, grup del cantant que va morir fa pocs mesos.

 
El concert va suposar la presentació del nou disc del grup Temps de Revolta delgrup liderat per Toni Roig i va servir per retre un homenatge al cantant, queva morir de forma inesperada el passat 30 de setembre.

 Es  tracta d'un treball de gran qualitat, el setède la formació.
Nascut a Palma l'any 1946, Toni Roig fou un escultor, cantant, guitarrista icompositor mallorquí de música tradicional  fundador dels grups, Música Nostra iAl-Mayurqa.

El 29 de febrer de 2008 el govern insular li lliurà de forma pòstuma el premiRamon Llull en reconeixement a la seva trajectòria i a la difusió que feu de l'arxipèlagbalear

i divendres a Cala d'or, laralaralarala! I els revetlers sonaran tirutirutiruriiii!

...no heu enyorat ses ballades? Jo tenc una ballera que fins divendres no em podré espasar!

Bon dia a tothom!

Ja ho sé, el grup d'Herbes dolces m'ha de perdonar: ni vaig penjar el cartell de la presentació del disc ni hi vaig poder anar. Em sap greu, Madò Llúcia comença a ser omnipresent però ara per ara la perfecció no existeix i se'm passa qualque errada. 

Però com sempre deman si qualcú hi va anar ens podria comentar qualque coseta, no trobau lectors? Estaria molt agraïda i donaria riquesa a aquest blog. Gràcies per endavant.

Diumenge de matí ja no quedaven localitats per veure l'espectacle del principal. Era ple.

El grup Al-mayurqa ens oferí quasi el mateix concert que a Barcelona al Petit Palau de la música. Ja que l'altre concert ja el vaig descriure, avui faré una crítica (encara) més personal.

Talment com diu en Potti al seu article sobre l'homenatge, també trop que a Barcelona va ser més emotiu, potser perquè també era més recent la pèrdua del nostre amic, potser fos perquè era a una ciutat on tenien moltíssima il·lusió per tocar, potser perquè era la primera vegada que feien el concert, o potser jo ho vegi així perquè també per jo el viatge a Barcelona va ser molt especial.

Ahir els músics em digueren que inclòs estaven més nerviosos, ja que per a tota la gent que estaven davant eren amics o coneguts. El so del teatre de Palma no em va agradar gaire, pot ser perquè estava al galliner a dalt de tot, però un teatre com el principal no ha de tenir mala acústica a cap racó. Tampoc som cap tècnic de so.

Vaig gaudir-lo tant com l'altre, es clar! Això que l'havia vist i em tremolaren ses mans dels nervis tot el concert. En acabar visitant als artistes només vaig ser capaç de demanar-los que em signassin el nou disc. Estava en un moment post-concert d'embadaliment que fins avui no se m'ha espassat. De fet, a nit he somiat que en Manel i en Gaspar tocaven el flabiol, en Pere agafava el guitarró, en Miquel el violí i na Maria sa guitarra. Tot lo vespre amb les notes "roigenques" pel cap. Tot un desbarat! Mirau el que em feis passar!

Encara no som conscient de la pèrdua que ha tengut el nostre país. Sembla com si només hagués partit de viatge i que aviat tornarà. Cada vegada que sent Temps de Revolta not més la força en la què composava en Toni. Ens transmet uns valors i uns ànims per seguir lluitant impressionants. Realment indescriptibles.

Vaig estar molt contenta de tornar-los a veure i escoltar-los. Més que del concert en sí.

Em vull acomiadar amb una frase que em va escriure en Biel Majoral a la portada del disc:

"La veu d'en Toni mai no callarà, ni la meva, ni la teva."

Gràcies a tots els que pujaren al cadafal per fer-me recordar el que vaig (i varem) viure al Palau de la Música Catalana, perquè...

NO ENS FARAN CALLAR

MALGRAT ENS SEGUEU LA VIDA!

* Com sempre, em qued curta de paraules. No sé expressar detalladament tot el que va passar pel meu cap durant el concert.

Dia complet, complert i fet.

Ja ha passat la gran diada. Apart d'esclatats de ballar, com vos heu quedat? La darrera hora de ball, per mi, ha estat la pitjor. Estava estivadíssim! Empentes i ballar estrets... en definitiva, deixar els balls a mitges perquè no hi caps. Em deman, perquè hi ha balladors que només apareixen a les ballades quan hi sona Música Nostra? Curiós, no?

A les deu del matí hi va haver taller de balls menorquins i Eivissencs, la qual cosa no vos puc comentar gaire ja que vaig arribar recent començat Xaloc. Feia molt bon dia però també i passava un bon oratge fresquet. El cadafal és a l'ombra i els músics passaren fred i les seves veus patien l'oratge mentre els balladors brollàvem amb es sol. A Ses Voltes hi ha bastant d'espai i més n'hi hauria si aquella part del fons que està a "mig" enrajolar es pogués ballar sense perdre els garrons. Però el trespol és espantós. No llenega gens ni mica, la sola de la sabata se't queda aferrada obligant-te a botar més. No només això, el nivell del sòl no és pla sinó que fa pujades i baixades, això et fa cansar més les cames. La seva conseqüència és quedar rebentat amb una simple jota i encara més amb un fandango.

Tots els sonadors ens feren gaudir de la diada. Cada un fidel al seu estil. N'hi va haver per tots els gusts. Personalment vaig gaudir molt amb Es revetlers que desitjava escoltar-los i Herbes dolces també m'agradaren molt ahir com sonaren. A més tengueren el detall de recordar-nos el concert d'avui vespre al principal. Ximbomba atòmica ens feren un parell de peces per ballar, les quals vaig aprofitar per comprovar si els de llevant ballaven tan bé com m'havien dit, i sí, van tenir raó, encara n'he d'aprendre molt d'ells, però no tots tornaren a sa diada com em digueren, els hauré d'estirar ses orelles! Hauré d'anar dia 14 a Cala d'or a ballar a sa plaça de sa costa que tant em presumiren, perquè... vaja trespol el de ses voltes! ens va fer suar eh?

Sabeu que avui, diumenge de matí ja no quedaven entrades pel concert d'Al-mayurqa? Ai, quins records del 30 de novembre a Barcelona... a nit serà tan especial?