El blog de Madò Llúcia

Com l'any passat aquesta ballada començà molt més tard del previst. Però va fer molt bon ballar a Sa Torre acompanyats de tans bons balladors com sonadors. Riguerem i suarem molt. Perquè talment com l'any anterior hi havia una humitat insoportable. Al cap i a la fi ens ho passarem molt bé i tot va sortir rodó.

Com ha anat aquest cap de setmana?

Per Lluc pensavem ens faria mal temps i ens va fer bo. Dissabte ens va fer un oratge ben fresquet a s'hora de sa processó dels misteris i sa ballada des vespre. Però diumenge va lluir un bon sol calent. Talment com l'any passat. Els Balladors de Lluc sonaren molt bé tant es vespre com el matí següent però el trispol i el sol del migdia no acompanyaven gaire. Pel vespre ballant damunt ses pedretes que feien mal a sa planta dels peus, quan no sense voler ten pegaven a ses cames. Al mig dia feia un sol que fonia ses soles de ses sabates i si nó ballaves a l'ombra no s'hi podia estar. Però el grup que sonava se'ns feia extrany, hi faltava sa madona. Na Neus no va poder fer sonar el seu tambor per motius familiars. A conseqüència hi va haver una estrena, el menbre més jove del grup, nét de sa madona, en Josep Miquel va fer sonar el tambor i la resta de percusió tan bé com sa padrina. Es bo saber que al ball popular hi ha jovenets que s'interesen assegurant-mos el futur de ses ballades

En resum, un bon cap de setmana a Lluc, gaudint de la diada, vegent sa gent de la Part forana arribar ben prest, i ballant sense aturar.

I els que anaren a Artà? Com va anar per l'altre punta de l'illa?

Com ha anat aquest cap de setmana? He dubtat de si posar o no aquest article, es ve que l'any passat n'hi publicava més i per això mateix enguany m'he aturat una mica. Pens que em repeteixo. Els que sempre anam a ses ballades sabem com són, no hi sol haver moltes novetats.

Aquest primer cap de setmana de setembre he anat a Llorito a la fira des Secar i unes bones figues menjarem! Llavors ballarem ben bé, amples, i amb bon trispol. Ai que varem riure amb els Jaumes! Molts balladors trobarem que va ser curt, però jo ja tenia ses cames ben cansades. Férem, així mateix, més de mitja nit. 

Ahir cap vespre vaig esser a ses voltes on varem poder escoltar Al-mayurqa, dues hores pegant bots ja em costa aguantar-les, sa vellura no perdona. A més sonaren a un ritme accelerat tota l'estona, pareixia que tenien pressa. Però la resta va anar bé, encara que el trispol de ses voltes et deixa els pevets escaldats i ses cames fent figa. Quan m'he despert encara semblava que ballava! 

I el proper cap de setmana, més!

Fins aviat!

Madò Llúcia