El blog de Madò Llúcia

I sí, ahir vespre la batllessa de Santa Maria del Camí encetà el vi novell d'un cop de martell, que em va agradar aquell moment! Una cosa tan senzilla, em va fer recordar que he de sortir més de ciutat per poder disfrutar de les fires d'arreu de sa nostra roqueta.
Després de l'acte oficial inaugural, amb la presencia i bones paraules de Simó Andreu, donaren a tastar al poble el novell, que de tan bona qualitat presumien del vi santa marier.
Una mica més tard del previst, començà a sonar Xaloc, fent-nos ballar i llevar-nos el poc fred que podíem tenir.
No hi havia gaire espai per ballar, però ens varem poder fer lloc entre els espectadors i els altres balladors, que també n'eren bastants. I mirau que n'hi havia de ballades a nit, però per mi tots ens concentrarem allà, em sap greu pels altres grups, tant de bo pogués anar a totes!
Personalment vaig botar fins que vaig poder i que bé m'ho vaig passar amb el jovent! Que això no vol dir que amb els altres no m'ho passes bé eh? Només em faltaria aquesta! Hehehe.
I xaloc... que bé que sonen! No m'aturava de cantar mentre ballava, són massa.
Que anireu a Mancor avui? Au venga, ja m'ho podeu contar!  

Fa una setmana va ser la presentació del disc de na Marta Elka a la Fundació Sanostra. La sala era plena, no hi havia ni lloc per seure. El públic va quedar al·lucinat d'aquella veu, d'aquell violí, de na Marta. Fou fantàstic. A més ens va sorprendre amb l'acompanyament de cinc components de l'orquestra simfònica de les Illes Balears a alguns temes. Si ja posa els pels de punta quan treu el seu violí no vull saber que va passar quan s'ajuntaren tots aquells sons amb la seva veu. Massa emocions com per explicar-les, això s'ha de escoltar... Com sempre magnífica Marta.

Devers les nou començà a sonar el grup i els balladors que érem estarem al racó que ens deixaren per ballar, fins a la tercera peça beníssim, però llavors allò ja començava a parèixer una sauna. Vaig mirar de sortir a fora que havien tengut el detall de col·locar un altaveu, només hi havia una parella ballant, però es sentia millor que dins sa Llonja (en aquell temps ses peixateres no se'ls devia entendre amb aquella mala acústica). Acabàrem essent a la plaça un rotllo de devers 20. Ballàrem ben bé perquè feia un estar de reis i pareixia que teníem els músics devora. 

Entrarem per ballar sa bullanguera i sa Polka, que em va agradar ballar-la allà dedins, pareixia que havíem tornat temps enrere i érem a un palau de l'edat mitjana. Bé, de fet hi érem, l'estil el tenia, però no servia pel mateix...

Se'm va fer curta, però vaig gaudir de botar com mai.

Com els degué anar a nit a Mancor als nostres amics d'Al-mayurqa?