El blog de Madò Llúcia

Ai! Es meus peuets! Quina ensabonada els hi hagut de donar quan he arribat a ca meva damunt les dues de la matinada. Però, i el que vaig gaudir?

Ei! Va succeir un fet històric! Ningú es va adonar que els tres protagonistes d’aquest bloc, els meus estimats comentaristes i jo, érem tots tres a la ballada! Em va fer molta il·lusió! A veure si qualque dia aquest petit número creix, perquè... serà que no ho dic!

Els dos grups que hi sonaren, Tracalada i Herbes dolces van fer ballar a tota la plaça on, al principi, quasi no hi cabíem de la quantitat de balladors que érem. Però com que va acabar tard i era entre setmana hi va haver gent que partí. Per sort, jo avui tenc lliure a la feina i puc descansar, EI! Però demà n’hi ha al Molinar! També ens cau a prop als palmesans! Hi sonen Tralai i Sa Torre. Què, vos hi apuntau?

Vaja lloc petit i estret per ballar! Per no haver no hi havia ni escenari! Tot ple de cadires i un lloc ben petit pels balladors que gràcies a Deu no n’érem massa. Rodejats de parets altes, no hi passava ni es buf d’un gorrió! Això si, va ser una ballada molt familiar i acollidora, els balladors de Lluch “re-estrenaren” un bolero preciós que sonava fa anys el grup Aliorna, el bolero de Manacor: “a Valencia han venido, cuatro pintores, para pintar la virgen de los dolores...” Vos sona? No? Idò haguéssiu vengut! :-p

Que vos puc contar d’aquesta mostra? Va anar tot molt bé. Dels tres grups que érem cap tenia el mateix estil de ball i això el públic, que no era molt nombrós, ho va agrair. El grup de l’escola de Campos va ballar amb la vestimenta d’anar a fer feina ben rústica i ballaren com antigament i com realment era el ball mallorquí, un ball molt fi. El grup de s’Eixam anaven de senyors amb uns vestits preciosos i ballaren amb molta elegància sense en cap moment perdre el somriure com a bons professionals. El grup de la Casa, l’escola de ball de l’assumpció, realment ens va sortir molt millor que altres vegades, podem estar contents. Aprofitarem per fer una mica de mostra de roba, anàvem amb roba d’anar a fer feina: uns de mariners, altres de vermadors, matancers, etc.
Quan finalitzar la mostra es va cremar la vara de la Clavariessa (“reina” de les festes que a molts llocs de les Illes s’ha perdut costum), quins bons records... ja fa un any que ho vaig ser jo! Per acabar hi va haver un petit refrigeri.

En resum, una nit de ball molt entretinguda.



Qualcú ens conta qualque cosa sobre la ballada que va haver Al Toro amb Música nostra? Que els que teníem mostra no hi poguérem anar!